Tècniques de neteja de la roba

LA PLANXADA

Quan es recull la roba de l'estenedor o bé de l'assecadora, aquesta sol estar arrugada. Aquests és un dels processos en el manteniment de la roba, i per això serà necessari el material següent:

• Una planxa
• Post de planxar, que haurà d'estar proveïda d'un prestatge per poder-hi recolzar la planxa, i d'una funda protectora fixa.
• Draps de cotó fi per planxar
• Productes eliminadors d'arrugues de planxada (aigües de planxa)

Hi ha dos tipus de planxes:

• Elèctriques (s'han d'utilitzar draps humits o humitejar la roba directament per poder planxar determinades arrugues)
• De vapor (incorporen un dispositiu que realitza la funció d'humitejar directament a mesura que el teixit és planxat)

Avui en dia pràcticament totes les llars disposen de la planxa de vapor, per la qual cosa ens hi referirem exclusivament en l'apartat següent:

• Solen tenir diferents potències (entre 1.000 i 2.500bw)
• Pesen entre 1 i 1.3kg

Dispositius que acostumen a dur incorporats:

El termòstat de temperatura: Dispositiu que permet regular la temperatura. Sol tenir 3 funcions:

• 3 punts: Planxada a alta temperatura. Indicada per a teles de cotó i fils.
• 2 punts:Planxada a temperatura mitjana. Indicada per a teixits de llana i seda.
• 1 punt: Planxada a temperatura suau. Especial per a teixits i fibres sintètics.

El dipòsit d'aigua: Permet projectar l'aigua a través d'una plantilla perforada, a més, solen tenir un dispositiu ruixador que permet humitejar el teixit durant la planxada.

Regulador de vapor: Comandament que permet regular l¡aportació de vapor. S'hi especifiquen les funcions següents:

• Posició 0: Per a la planxada en sec sense vapor.
• Tres posicions, (mínim, mitjà i màxim): Per a la planxada de vapor.
• Una posició (auto neteja): Aquesta funció ens permet, amb una sola pulsació, alliberar els dipòsits de calç i brutícia de la planxa.

LA ROBA I LA PLANXADA

És recomanable començar a planxar els teixits més delicats que requereixen temperatures més baixes i acabar amb els teixits més resistents, que requereixen de temperatures més elevades. Això ens aportarà agilitat i un estalvi d'energia.

A més, cal tenir en compte els aspectes següents:

• Peces de cotó o fil: Si és possible, cal planxar-les quan encara estan humides, si no, s'han d'humitejar lleugerament amb un dispositiu ruixador i es planxen a temperatura màxima. Si el teixit és de color fosc, és recomanable que es planxi al revés perquè no hi apareguin marques brillants.
• Randes i brodats: S'han de planxar al revés sobre un teixit gruixut o esponjós per conservar-ne el relleu. Generalment, la temperatura de la planxa ha de ser molt suau.
• Vellut:  Cal mullar-lo per la part del darrere, mantenir-lo mol tibant i planxar-lo sense que toqui massa la planxa. També es pot planxar verticalment amb el vapor al màxim.
• Llana: Es pot planxar amb la planxa tèbia i és millor col·locar-hi un drap al damunt, per evitar marques brillants
• Seda: La temperatura ha de ser la més suau, i s'ha de planxar amb un retall de tela al damunt (si pot ser, també seda). La seda no es pot ruixar amb vapor, ja que hi quedarien taques; el millor és planxar-la quan encara és humida.
• Teixits artificials(viscosa, acetat, raió): Cal seguir sempre les indicacions del fabricant ja que aquests teixits són sensibles al calor i una temperatura excessiva pot arrugar-los i fins i tot, deteriorar-los. En general la planxa ha d'estar tèbia.
• Teixits sintètics (licra, elastà, polièster, niló): Normalment no requereixen de planxat, però si s'ha de passar la planxa, és recomanable passar-la a temperatura tèbia ja que aquests teixits no suporten el calor i es deterioren.

Generalment, la planxada s'ha d'efectuar de forma horitzontal. També hi ha la planxada vertical, que s'utilitza per a vestits suspesos en un penjador o per a cortines, sense necessitat de despenjar-les. Sempre s'hauran de planxar en la direcció que marca el fil del teixit.

LES CAMISES O BRUSES

Per a una planxada correcta de les camises, cal començar per al coll i continuar per al quadrant de la part alta, continuar pels punys i les mànigues. Després planxarem l'esquena i, finalment,la part davantera.

Tot i així, algunes parts de la camisa necessiten unes tècniques específiques:

• El coll: Primer cal planxar la part del darrere, des de la punta cap a l'interior, i després per davant. A continuació cal alçar-lo i donar-li una forma arrodonida.
• Les costures: Es planxen amb el teixit al revés.
• Els punys: S'han de planxar pels dos costats,començant pel revers i des de la punta cap a l'interior.
• Les mànigues: Cal planxar-les tal com es presenten; primer d'una banda i després de l'altra.
• Les tanques i els botons: Perquè quedin bé, s'hi ha de passar la planxa pel voltant, mai per damunt, ja que podríem fer malbé la planxa i donar mala forma a les tanques.

ELS PANTALONS I LES FALDILLES

Sempre és preferible començar per la cintura i la part alta, incloent-hi les butxaques. Continuarem pels camals, per les costures planes i, finalment, per les vores. Si els pantalons tenen ratlla, per marcar-la cal posar la peça plana, enfrontant les costures dels camals, i passar-hi la planxa.

Els pantalons de vestir s'han de planxar del revés o utilitzant un drap de cotó per evitar que li apareguin taques brillants. Els pantalons texans, de xandall o de pijama, es poden planxar plans sense utilitzar draps addicionals, simplement aplicant-hi vapor i insistint en les butxaques.

ELS JERSEIS I ALTRES PECES DE PUNT

Es col·loquen a la taula de planxar en la seva forma original i es planxen suaument per no deformar-los, seguint les orientacions de l'etiqueta. Cal planxar primer la part del davant i després la del darrere.  

LA ROBA DE LA LLAR

Per planxar llençols, tovalloles, estovalles, tovallons, o altres peces de roba de la llar que cal seguir els passos següents:

• Primer es planxen les vores, les randes, els llaços oels brodats, insistint-hi.
• Després, es plega la roba de lamanera desitjada is'hi passa laplanxaer sobre. En aquest repàs, cal insistir en les costures i les tiretes.

Planxar i plegar els llençols de sota que tenen punts d'ajustament suposa una mica més de feina, encara que el procediment és el mateix.